Estudià a Würzburg i Munic, on fou deixeble de Karl Vossler. Professor de les universitats de Roma, Friburg de Brisgòvia i Munic, fou encara un romanista integral, i dominà tant la lingüística com la història de la literatura. Treballà sobre el francès medieval (Altfranzösische Grammatik, 1933), sobre les relacions entre semàntica i teologia (Kultsprache und Profansprache in den romanischen Ländern, 1933) i sobre gairebé totes les literatures romàniques: Dante Studien (1975), Gabriela Mistral und ihre kosmische Sympathie (1954) i Die Mystik des Raymundus Lullus (1949).