Estudià literatura comparada a Berlín i feu el doctorat amb el crític Peter Szondi fins a la mort d’aquest. Entre el 1979 i el 1982 fou professor a la Universitat d’Amsterdam, i del 1983 al 1988 treballà a l’Institut für Angewandte Theaterwissenschaft de Giessen. Posteriorment, entrà com a professor a la Universitat J.W. Goethe de Frankfurt, d’on acabà essent professor emèrit (2010). Entre els llibres que publicà destaquen els volums Bertolt Brechts ‘Hauspostille’ – Text und kollektives Lesen (‘Hauspostille de Bertolt Brecht – Text i lectura col·lectiva’, 1978), Theater und Mythos. Die Konstitution des Subjekts im Diskurs der antiken Tragödie (‘Teatre i mite. La constitució del subjecte en el discurs de la tragèdia antiga’, 1991) i Postdramatisches Theater (‘Teatre postdramàtic’, 1999), un estudi sobre les formes teatrals a partir dels anys seixanta del segle XX fins al tombant del mil·lenni, on el crític encunyà el terme “teatre postdramàtic”, molt emprat i discutit. Posteriorment, publicà el recull d’assaigs sobre dramatúrgia i política Das politische Schreiben. Essays zu Theatertexten (‘L’escriptura política. Assajos sobre textos teatrals’, 2002). Paral·lelament a la seva tasca d’estudiós, treballà com a assessor dramatúrgic per a directors teatrals com ara Jossi Wieler, Peter Palitzsch, Christof Nel o Theodoros Terzopoulos.