La línia primogènita s’extingí el 1452, i els seus béns i títols passaren als Lorena, comtes de Vaudemont; dins aquesta línia cal esmentar Enric de Lorena-Elbeuf. Una altra línia fou la dels Harcourt de Beuvron, radicada a Calvados. Hi pertangué Henri d’Harcourt (1654-1718), que fou ambaixador a Madrid (1698-1700), mariscal (1703) i par (1709) de França; el rei convertí el seu marquesat de Thury, prop de Caen, en ducat amb el nom d’Harcourt (1700). La línia anglesa, iniciada amb Ives d’Harcourt, s’extingí el 1830 i els seus béns i títols passaren als Vernon, que canviaren (1831) el seu cognom pel d’Arcourt i foren creats vescomtes d’Harcourt el 1917. Cal destacar entre ells William George Granville Venables Vernon Harcourt (1827-1904), ministre anglès col·laborador de Gladstone i cap del partit liberal (1894).