harmonia vocàlica

f
Fonètica i fonologia

Fenomen fonològic —propi de certes llengües, com ara l’hongarès, el turc, etc—.

Pel qual el sistema vocàlic es compon de dos grups d’elements separats per una oposició distintiva de tipus obert/tancat, anterior/posterior, etc, de manera que en un moment només poden comparèixer elements vocàlics d’un dels grups respectius.