harmònic
| harmònica

adj
Música

Dit dels sons secundaris o concomitants en els quals es descompon un so musical.

Es produeixen en forma de sèrie ascendent que sona juntament amb el so fonamental; sovint no són identificables, excepte per experts, o no són percebuts, a causa de llur feblesa. Els harmònics inferiors són uns sèrie de sons que tenen entre ells les mateixes distàncies de la sèrie ascendent. Harmònics instrumentals són obtinguts pe la vibració d’una determinada part d’un cos sonor i són els únics que es poden considerar com a parcials.