Director de l’editorial Macmillan, fou ministre plenipotenciari anglès al nord d’Àfrica. Diputat conservador (1924), partidari d’una política exterior enèrgica, s’oposà a Chamberlain. Ministre de Defensa (1954), d’afers estrangers (1955) i canceller de l'exchequer (1955-57), el 1957 succeí Eden com a primer ministre. Partidari de la integració britànica a la Comunitat Econòmica Europea, l’afer Profumo l’obligà a dimitir (1963). Publicà, entre el 1966 i el 1973, una autobiografia en sis volums.