Harold Pinter

(Londres, 10 d’octubre de 1930 — Londres, 24 de desembre de 2008)

Harold Pinter

© Fototeca.cat

Dramaturg anglès.

Pertanyent a una família jueva emigrada de l’Europa Oriental, el 1948 ingressà a la Royal Academy of Dramatic Art, que abandonà un any després. Aquest mateix any fou objector de consciència i per aquest motiu fou jutjat i multat. Després de sis mesos a la Central School of Speech and Drama, el 1951 s’inicià com a actor en una gira per Irlanda, i fins el 1959 actuà en diverses companyies. El 1957 publicà les seves primeres obres teatrals, The Room i The Dumb Waiter , en un acte, i The Birthday Party , a les quals seguiren A Slight Ache (1958) i The Caretaker (1959), estrenada el 1960, que es convertí en el seu primer gran èxit. Posteriorment estrenà The Collection (1961), The Homecoming (1964), Landscape (1967), Old Times (1970), No Man's Land (1974), Betrayal (1978), A Kind of Alaska (1982), One for the Road (1984), Mountain Language (1988), Moonlight (1993), Ashes to Ashes (1996), Celebration (1999), i Remembrance of Things Past (2000), entre d’altres. La seva obra, influïda per Beckett i Ionesco, es desenvolupa en situacions al·legòriques i sol girar entorn de les relacions de poder i els corresponents mecanismes de subjugació i submissió, així com de l’intent va dels personatges de controlar les pròpies circumstàncies, cosa que li confereix un aire tragicòmic. L’us d’un llenguatge sobri i al mateix temps al·lusiu, en el qual tenen una gran rellevància els tòpics, les frases fetes i els clixes, reforça la comicitat d’aquesta impotència. Adaptà bona part de les seves obres seves al cinema i a la televisió, i ell mateix fou guionista de directors com ara Joseph Losey ( The Servant , 1963; The Go-Between , 1970), Karel Reisz ( The French Lieutenant's Woman , 1981), i Völker Schlöndorff ( The Handmaid’s Tale , 1990). És també autor de reculls de poesia , de la biografia Mac—a Memoir (1969), de la novel·la The Dwarfs (1990), i de les proses Various Voices (1999). Fou també un destacat activista pels drets humans i, especialment, contra la guerra de l’Iraq (2003) i l’ocupació anglonord-americana posterior d’aquest país. El 2005 rebé el premi Nobel de literatura.