Catedràtic de romanística de la Universitat de Bonn, s’interessà sobretot per temes de lexicografia i etimologia de tot l’àmbit romànic: Die Onomasiologie der Dummheit (1972), Primäre und sekundäre Onomatopöien (1975), Lateinisch-romanische Etymologien (1981), amb una més gran insistència sobre temes hispànics: Iberromanische Etymologien (1968), O problema de acusativo preposicional no catalão (1947). Tingué una important activitat com a crític de la mateixa disciplina. Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres.