Haruki Murakami

(Kyoto, 12 de gener de 1949)

Haruki Murakami

© Berkeley University

Escriptor japonès.

Estudià art dramàtic a la Universitat de Waseda. Posteriorment treballà en oficis diversos, entre d’altres com a dependent en botigues de discs i el 1974 obrí un club de jazz a Tòquio, que regentà amb la seva muller fins el 1982, any en què es professionalitzà com a escriptor. El 1979 publicà la seva primera novel·la, Kaze no uta o kike (‘Escolta com canta el vent’), a la qual seguiren 1973-nen no pinbōru (‘Joc del milió 1973’, 1980) i Hitsuji o meguru bōken (‘Cacera del moltó salvatge’, 1982, premi Noma), novel·les que formen la ‘Trilogia de la rata’, centrades en un mateix narrador, amb els quals obtingué un ampli reconeixement i començà a ser traduït.

Posteriorment ha publicat Sekai no owari to hādoboirudo wandārando (‘El País de les Meravelles de l’hampa i la fi del món’, 1985), Noruwei no mori (‘Bosc noruec’, 1987, editat en català com a Tòquio blues), Kokkyō no minami, taiyō no nishi (‘Al Sud de la frontera, a l’Est del Sol’, 1992), Nejimaki-dori kuronikuru (‘Crònica recuperada dels ocells’, 1995, premi Yomiuri), Supūtoniku no koibito (‘Amor meu Sputnik’, 1999), Umibe no Kafuka (‘Kafka a la platja’, 2002, premi Kafka de l’ajuntament de Praga 2006), Afutā Dāku (‘After Dark’, 2004), 1Q84 (2009), Shikisai wo motanai Tazaki Tsukuru to, Kare no Junrei no Toshi (‘Tazaki Tsukuru sense color i el seu pelegrinatge’, 2013), Kishidancho Goroshi (‘La mort del comanador’, 2017) i Machi to sono futashika na kabe (‘La ciutat i les seves muralles incertes’, 2023).

Ha publicat també els reculls de narracions Zō no shōmetsu (‘L’elefant s’esvaeix’, 1993), Kami no kodomo-tachi wa mina odoru (‘Després del terratrèmol’, 2000), Mekurayanagi to, nemuru onna (‘Salze cec, dona adormida’, 2006, premi Kiriyama) i les cròniques periodístiques i assaigs Uten Enten (‘Pluja, sol ardent’, 1990), Pōtoreito in jazu (‘Portrait in jazz’, 1997, 2001), Andāguraundo (‘Underground’ 1998), Hashiru koto ni tsuite kataru toki ni boku no kataru koto (‘De què parlo quan parlo de córrer’, 2007), Mekurayanagi to nemuru onna (‘El salze cec i la dona adormida’, 2009), Onna no inai otokotachi (‘Homes sense dones’, 2014) i Ichininsho tansu (‘Carta discrecional’, 2020).

Entre 1986 i 1996 viatjà per Europa i els EUA, on residí i fou escriptor resident a les universitats de Princeton i Tufts. La seva obra reflecteix un món introspectiu i surreal de personatges que oscil·len entre la solitud, la comunicació, la pèrdua i el retrobament. És un dels escriptors japonesos amb referents occidentals més marcats, especialment del rock, el pop i també la literatura.

L’any 2009 rebé el premi Jerusalem, el 2011 el Premi Internacional Catalunya i el 2023 el premi Princesa de Asturias de les lletres.