De família originària de Sevilla, fou un hàbil polític i ocupà càrrecs importants en diverses corts nord-africanes i andalusines, fins que, després d’ésser empresonat per Tamerlà a Síria, es refugià al Caire, on fou gran cadi fins a la mort.
És autor d’una història universal, al-'Ibār, que encapçalà amb un monumental pròleg ( Muqaddima), conegut per Prolegòmens, que constitueix la primera anàlisi científica de les estructures econòmiques, socials i polítiques que condicionen la història. Ultra sociòleg i filòsof, és considerat sovint com el creador de la història científica: utilitzà amb objectivitat les fonts històriques, enuncià la teoria de les generacions que limiten la durada d’una dinastia i considerà la religió com un fenomen politicosocial.