En finalitzar els seus estudis d’art dramàtic, el 1950 constituí un grup escènic independent Nuevo Teatro, que renovà l’escena argentina en la dècada del 1960. A partir del 1968 inicià la seva activitat cinematogràfica. Des del 1974 residí a l’Estat espanyol.
Entre les seves primeres interpretacions cinematogràfiques destaquen: Don Segundo Sombra (1969) de M. Antín, La mafia (1971) de S.L. Torre-Nilsson, Cría cuervos de C. Saura, i ¡Arriba Hazaña! (1977) de J. Chávarri. Després interpretà, entre d’altres, Las huellas borradas (1999) d’E-G. Lipschutz, Plata quemada (2000) de M. Piñeyro, Mi abuelo es un animal (2000) de M. Barroso, Sé quién eres (2000) de P. Ferrerira, Esperando al Mesías (2000) de D. Burman, El hijo de la novia (2001) de J.J. Campanella, Cabeza de tigre (2001) de C. Etcheberry, Sagitario (2001) de V. Molina Foix, Nobel (2001) de F. Carpi, Vidas privadas (2001) de F. Páez, Noche de reyes (2001) de M. Bardem, Fumata blanca (2002) de M. García Borda, Kamchatka (2002) de M. Piñeyro, Apasionados (2002) de J.J. Jusid, Nudos (2003) de L.M. Güell, Utopía (2003) de M. Ripoll, Cleopatra (2003) d’E. Mignogna, Noviembre (2003) d’A. Mañas, En ninguna parte (2004) de M.A. Cárcano, Semen, una historia de amor (2005) de D. Fejerman i I. París, Un poco de chocolate (2008) d’A. Aramaio, Amanecer de un sueño (2009) de F. Mas Franqueza, i Fermín (2014) d’H. Findling i O. Kolker.
L’any 2003 li fou concedit el premi Goya honorífic a la trajectòria. Són fills seus els actors Ernesto (Buenos Aires, 25 de setembre de 1970) i Malena Alterio Bacaicoa (Buenos Aires, 21 de gener de 1974).