Inicià la seva tasca literària amb els relats de Cada vida en su ojo (1967), seguits per Las maniobras (1968), Las causas supremas (1969, Premio Nacional de Novela de Colòmbia), La orilla ausente (1972), recull de contes, i Los desheredados (1973). Amb el Tejemaneje (1975), inicia una nova forma de caracterització dels personatges. Sin nada entre las manos (1976) és un gran retaule de tipus humans que commou per la penetrant observació, plena d’humanitat, amb què són tractats.