Graduat per la Universitat Politècnica de Hèlsinki (1946), el 1949 fundà amb la seva esposa, Kaija (Tuominen) Siren (Kotka, 23 d’octubre de 1920 – Hèlsinki, 15 de gener de 2001) un estudi d’arquitectura des del qual dissenyaren nombroses construccions, amb predomini dels habitatges a base de mòduls prefabricats. Entre les seves obres cal remarcar el Teatre Nacional, a Hèlsinki (1954), la capella i el restaurant de la Universitat Tècnica d’Otaniemi (1957), la capella i el crematori d’Espoo (1961), l’escola primària de Tapiola i la d’Hamina (1961), així com el centre social municipal de Hèlsinki (1965), obra de gran depuració formal, el bloc d’oficines circular Ympyrätalo, a Hèlsinki (1968), el centre de congressos Brucknerhaus (1974), a Linz (Àustria) i el Centre de Convencions de Bagdad (1983).