Frederic Guillem III de Prússia el nomenà ministre d’economia i finances (1804) i primer ministre (1807). Partidari del despotisme il·lustrat, posà en pràctica una política reformadora: emancipà els camperols de la servitud hereditària, impulsà la igualtat de tots els ciutadans davant la llei i modificà l’administració municipal. Destituït per pressions de Napoleó I, passà al servei d’Alexandre I de Rússia com a conseller personal (1812-15). Prengué part en el congrés de Viena. Retirat de la vida pública, es concentrà en els estudis d’història i fundà, a Frankfurt, la Societat per a l’Estudi de la Història Primitiva Germànica (1819), que emprengué l’edició dels Monumenta Germaniae Historica.