Fou professor de les universitats de Berna, Zuric, Frankfurt del Main i Berlín. Coneixedor a fons de moltes de les llengües i literatures romàniques, maldà en la seva obra per una visió de conjunt de la Romània. Donà noves metodologies en el camp de la geografia lingüística, destacant la importància dels límits eclesiàstics: Zur sprachlichen Gliederung Frankreichs (‘Sobre la fragmentació lingüística a França’, 1911). Treballà també sobre la literatura francesa i les literatures romàniques en general: Die romanischen Literaturen (‘Les literatures romàniques’, 1909).