De formació autodidàctica, escriví una gran quantitat de composicions, de valor desigual, a les quals incorporà els elements musicals autòctons, cosa que donà una gran originalitat al seu llenguatge. Emprà sovint el chôro , forma tradicional del Brasil, que donà nom a la seva obra Chôros (1920-29). Altres obres seves notables són les Bachianas brasileiras (1930-44), per a piano i conjunts instrumentals.