Helen Elizabeth Clark

(Hamilton, Waikato, 26 de febrer de 1950)

Política neozelandesa.

Es graduà en ciències polítiques l’any 1974 a la Universitat d’Auckland on, després de completar la seva formació a l’estranger, exercí la docència del 1977 al 1981, any que fou elegida diputada. Membre del Partit Laborista, en formà part de l’executiva del 1978 al 1988 i novament del 1989 al 2008 com a líder. Ha representat sovint els laboristes neozelandesos en fòrums internacionals i com a parlamentària ha encapçalat nombroses comissions. Del 1984 al 1990 ocupà càrrecs ministerials en els governs de David Lange (1984-89, com a ministra de Conservació i d’Habitatge), Geoffrey Palmer (1989-90, com a ministra de Salut) i Mike Moore (1990, com a vice-primera ministra). Cap de l’oposició durant els governs del Partit Nacional (1990-99), el 1999 guanyà les eleccions i esdevingué primera ministra, càrrec en el qual fou confirmada el 2002, després de les eleccions anticipades convocades arran de la dissolució de la coalició de govern amb el Partit de l’Aliança, i el 2005, en què continuà la coalició de govern amb el Partit Progressista establerta el 2002, i tingué el suport, també del partit antiimmigració Nova Zealanda Primer i del centrista Futur Unit. Compaginà també el càrrec de cap de govern amb el de ministra de Cultura i Patrimoni. Durant el seu mandat maldà per preservar els bons resultats econòmics aconseguits des de mitjan anys vuitanta gràcies a la introducció de mesures de liberalització, alhora que impulsà una protecció social més gran. En política exterior, la negativa a secundar la intervenció militar a l’Iraq li comportà tensions amb el govern dels Estats Units. Fou derrotada pel líder conservador John Key, del Partit Nacional, en les eleccions del novembre del 2008.