Helena Valentí i Petit

(Barcelona, 5 de maig de 1940 — Barcelona, 8 de desembre de 1990)

Novel·lista.

Vida i obra

Filla de l’humanista Eduard Valentí i Fiol. Estudià romàniques a la Universitat de Barcelona i es doctorà, a Cambridge, amb una tesi sobre els germans Machado. Des del 1962 fins al 1974 visqué a Anglaterra i exercí la docència a les universitats de Durham i Cambridge.

La seva obra narrativa, una reflexió sobre la condició de la dona, sovint situada en un marge de revolta, comprèn el llibre de narracions L’amor adult (1977), i les novel·les La solitud d’Anna (1981) i La dona errant (1986), i, pòstumament, D’esquena al mar (1991), que tancava un cicle narratiu anunciat per la mateixa autora.

Feu també de traductora, al català i al castellà, tasca en la qual destacaren les seves versions d’obres d’escriptores contemporànies com ara Doris Lessing, Virginia Woolf o Katherine Mansfield.

Bibliografia

  • Otero, M. i Pous, T. (2005): Àlbum Helena Valentí. Barcelona, PEN Català.