Aquesta conversió és conseqüència del principi d’acció i de reacció ( lleis del moviment de Newton, tercera), puix que el fluid en el qual l’hèlix és immergida és desplaçat a una gran velocitat, en sentit contrari al de la força de translació d’aquesta. Hom defineix el pas de l’hèlix
com la distància recorreguda, en el sentit del moviment, per cada punt de l’hèlix a cada volta completa. El pas de l’hèlix pot ésser fix o variable (en aquest darrer cas les pales són orientables). L’aplicació més important de l’hèlix és en la propulsió de les aeronaus i dels vaixells. En el cas de les aeronaus, les pales són estretes i allargades, en nombre de dues, tres o quatre, i són geomètricament assimilables a una ala amb un cert guerxament per tal que la velocitat relativa respecte a l’aire sigui igual en tots els seus punts. L’hèlix com a sistema de tracció de les aeronaus té l’inconvenient de disminuir-ne el rendiment en augmentar la velocitat de rotació, però permet una frenada millor que els sistemes de retroacció. Les hèlixs marines poden tenir de dues pales a sis (normalment en tenen tres o quatre), construïdes amb fosa o aliatges de bronze i d’acer inoxidable. En aquest cas cal tenir present el fenomen de la cavitació
, que, en cas de presentar-se, produeix un mal funcionament de l’hèlix. Hom empra, a vegades, les hèlixs carenades
, que funcionen a l’interior d’un cilindre de poca alçada que evita les turbulències de l’extrem de les pales i millora el rendiment de l’hèlix. En certs casos hom empra també les hèlixs dobles, que giren en sentits contraris al voltant d’un mateix eix. Aquest dispositiu permet de disminuir el diàmetre de les hèlixs i evitar l’acció del moment de rotació.
f
Transports
Tecnologia
Esquema del lliscament d’una hèlix que es basa en la diferiència entre el pas efectiu i el geomètric (a dalt) i tipus d’hèlix (a baix)
© Fototeca.cat