hemiepífit

m

adj

Botànica

Dit de la planta que germina i creix epifíticament en un arbre fins que les seves arrels epigees arriben a terra i esdevé aleshores totalment liana o arbre.

També existeix el cas invers, de lianes que perden el contacte amb el sòl i es transformen en epífits. Són hemiepífits els arbres estranguladors, que finalment ofeguen l’hostatger inicial. Els hemiepífits són propis de les selves intertropicals.