Es basa en el procés fisicoquímic d’intercanvi de molècules d’aigua i de soluts, a través d’una membrana semiimpermeable de característiques adequades, entre la sang del pacient i el líquid dialitzador, que és renovat constantment, la composició del qual és similar a la del plasma. Les dimensions dels porus de la membrana utilitzada, així com la diferència de concentració de les distintes substàncies en l’una i l’altra banda de la membrana (fet que condiciona llur velocitat de difusió), determina que sigui possible l’eliminació de substàncies tòxiques o de rebuig de poc pes molecular, mentre que són retingudes les macromolècules (proteïnes, polisacàrids, etc), alhora que permet la compensació de l’equilibri hidroelectrolític i acidobàsic sanguini. L’hemodialitzador, anomenat popularment ronyó artificial, pot ésser utilitzat en pacients amb insuficiència renal crònica, els quals són sotmesos a sessions d’hemodiàlisi dues o tres vegades la setmana durant 8-12 hores segons el tipus d’aparell emprat.
m