hemoteràpia

f

Terapèutica basada essencialment en l’ús de la sang o dels seus derivats (sèrum, plasma, fraccions globulíniques, etc).

La més coneguda és la transfusió sanguínia, que data del s XVII. L’hemoteràpia sempre exigeix un estudi previ dels grups i dels anticossos del donador i del receptor (prova encreuada) per tal d’evitar accidents immediats (reacció transfusional) o tardans (eritroblastosi fetal).