Estudià geologia a la Universitat de Leiden, on es llicencià el 1947, i es doctorà el 1950 en les especialitats de petrologia i paleontologia. Sota la direcció de L.U. de Sitter realitzà una tesi doctoral sobre la geologia del massís de Saint-Barthélemy al Pirineu francès, presentada a la Universitat de Leiden el 1954. Fou professor a les universitats holandeses de Leiden (1970-79) i Utrecht (1979-88). Destaca la seva contribució al coneixement de la geologia de l’hercinià dels Pirineus, continuació dels treballs iniciats per L.U. de Sitter i que se centrà en l’estudi dels terrenys metamòrfics. Dels seus treballs a la Vall d’Aran en resultà el reconeixement del tipus de metamorfisme d’alta temperatura i baixa pressió anomenat tipus Bossost per H.G.F. Winkler. Supervisà diversos treballs al Pirineu central, dels quals resultaren deu mapes geològics a escala 1:50.000 i un treball de síntesi amb un mapa geològic a escala 1:200.000 publicat el 1979 al Leidse Geologische Mededelingen sota el títol The Geology of the Central Pyrenees.