Influït per l’expressionisme alemany (Trakl, Heym) i capdavanter de la revista “De Vrije Bladen” (1926), desenvolupà un estil d’una gran expressivitat vitalista en la seva obra crítica i poètica. La seva lírica sorgeix de la tensió entre les nocions d’amenaça (de la guerra) i de la fragilitat de la pròpia vida (Paradise Regained, 1927; poemes). La meditació posterior sobre la mort i els fonaments i la possibilitat de futur de la cultura europea occidental és expressada en un estil elegíac (Porta Nigra, 1934; poemes). Escriví encara assaigs (De anatomische les, ‘La lliçó d’anatomia’, 1926; De lamp van Diogenes, ‘El llum de Diògenes’, 1928) i dues novel·les (De dood van Angèle Degroux, ‘La mort d’Angèle Degroux’, 1933; Heden ik, morgen gij, ‘Avui per a mi, demà per a tu’, 1936, en forma epistolar i en col·laboració amb S.Vestdijk).