La seva mare l’abandonà d’infant i cresqué amb els seus germans i el seu pare, jutge en una petita ciutat, a través del qual adquirí una certa familiaritat amb el món de la delinqüència, circumstàncies que influïren molt en la seva obra. A 16 anys s’enrolà a la marina mercant, i viatjà uns quants anys. El 1969, després d'estrenar una obra teatral, fou contractat com a assistent de direcció d’una companyia, amb la qual viatjà per tot Suècia. El 1991 publicà Mördare utan ansikte (‘Assassins sense rostre’, 1991), la primera de les novel·les policíaques protagonitzades pel detectiu Kurt Wallander, personatge en què conviuen la sensibilitat social amb una vida personal problemàtica, i els casos del qual situà a la ciutat sueca d’Ystad. Amb aquesta novel·la aconseguí un èxit internacional extraordinari, que repetí amb les següents: Hundarna i Riga (‘Els gossos de Riga’, 1992); Den vita lejoninnan (‘La lleona blanca’, 1993); Mannen som log (‘L’home que somreia’, 1994); Villospår (‘La falsa pista’, 1995); Den femte kvinnan (‘La cinquena dona’, 1996); Steget efter (‘Amb l’alè al clatell’, 1997), Brandvägg (‘El tallafoc’, 1998), les narracions Pyramiden (‘La piràmide’, 1999), Innan frosten (‘Abans de la glaçada’, 2004) i Den orolige mannen (‘L'home inquiet’, 2009). Aquestes novel·les, de les quals hom ha fet nombroses adaptacions al cinema i a la televisió, el situaren com a capdavanter de la novel·la negra nòrdica, de gran difusió internacional des del començament del segle XXI. Publicà també novel·les i narracions fora d'aquest gènere que tingueren una rebuda molt menys entusiasta (Kennedys hjärna, ‘El cervell de Kennedy’, 2005), a excepció de les narracions per al públic juvenil i infantil (Leopardens öga, ‘L’ull del lleopard’, 1990; Hunden som sprang mot en stjärna, ‘El gos que perseguia una estrella’, 1990; Katten som älskade regn, ‘Un gat negre com la nit’, 1992). Defensor de posicions de l’esquerra radical, els seus pronunciaments públics foren sovint polèmics, especialment sobre el conflicte israelianopalestí (el 2010 formà part de la flotilla a Gaza que fou interceptada per Israel). Emprengué també projectes solidaris a l’Àfrica subsahariana, especialment a Moçambic, on residí llargues temporades els darrers anys de la seva vida i on impulsà el Teatro Avenida a Maputo. Rebé nombrosos premis de novel·la negra, i també el premi de la pau Erich Maria Remarque per la seva tasca solidària a Moçambic (2009).
Henning Mankell
© Gerhard Kassner / Berlinale
Escriptor suec.