Es féu conèixer amb un recull de poemes, Les pleureuses (1895), i algunes novel·les, com L’enfer (1908), però la seva consagració tingué lloc després de la Primera Guerra Mundial, amb Le Feu (1916), novel·la antimilitarista que provocà una polèmica sorollosa i que guanyà el premi Goncourt de l’any 1917. Partidari del leninisme, anà a viure a Rússia, on féu assaig, com Paroles d’un combattant (1921), Le couteau entre les dents (1922), etc, novel·la, com Clarté (1919), i narració, com Quelques coins du coeur (1922), Les Judas de Jésus (1927), biografies de Lenin (1934) i de Stalin (1935), etc.