Després de construir més de 200 edificis d’habitatges i diversos equipaments per al govern peruà, el 1964 es traslladà a França, on desenvolupà una intensa activitat en el camp de l’habitatge social. Amb el conjunt d’habitatges socials a Marne-la-Vallée (1975-80) adquirí el reconeixement internacional, així com amb els de Saint-Denis (1978-82), Evry (1981-86) o Lognes (1982-86). La seva obra reflecteix el vessant humanístic del moviment modern: habitatges a Charcot (1987-91) i a Bercy (1991-94), ambdós a París, guarderia a Saint-Denis (1978-83), centre comunitari realitzat de Lognes (1986-87), Museu de la Primera Guerra Mundial a Péronne (1987-92) i el Museu Arqueològic a Arles (1983-95). Ha realitzat diverses obres residencials als Països Baixos (la Haia, Groningen i Nimega). L’any 1997 fou guardonat amb el premi Brunner.