Llicenciat en química per l’École Nationale Supérieure de Chimie de París el 1954, immediatament, inicià la seva carrera investigadora al Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS). Es doctorà al Collège de France el 1960 sota la direcció de Jean Jacques, amb treballs sobre estereoquímica. Després d’un període com a investigador associat d’Alain Horeau, el 1967 s’incorporà a la Facultat de Ciències d’Orsay de la Universitat de París-Sud i, el 1973, n’esdevingué professor titular. El 1993 fou nomenat professor de l’Institut Universitari de França i, posteriorment, professor emèrit de la Universitat Paris-Sud, integrada més tard a la Universitat París-Saclay.
Considerat un pioner en l’estudi de la catàlisi asimètrica i una de les figures més destacades de la química orgànica del segle XX, els seus treballs han contribuït decisivament a explicar l’origen de l’homoquiralitat dels éssers vius, és a dir, el fet que les molècules biològiques presentin gairebé exclusivament una sola de les dues formes especulars possibles.
El 1971 desenvolupà el lligand quiral DIOP, una aportació fonamental per al desenvolupament de la catàlisi asimètrica moderna, un procediment que permet obtenir preferentment una de les dues formes especulars possibles d’una mateixa molècula, amb aplicacions destacades en la síntesi de fàrmacs i altres compostos d’interès industrial.
Compartí amb Kenso Soai el premi Nobel de química del 2026.