Juntament amb K. Stockhausen, P. Boulez, L. Nono i d’altres, fou un dels principals animadors de l’avantguarda els anys cinquanta. Moltes de les seves obres s’inscriuen dins el corrent de la música serial. Cal esmentar-ne Trois chants sacrés (1951), per a sopranoi corda, Symphonie à quinze solistes (1955), l’òpera Votre Faust (1963), amb text de M. Butor --amb qui també col·laborà en Le procès du jeune chien (1974-78), La rose des voix (1982), Déclarations d'orages (1989), Les leçons d'enfer (1991) o Le Sablier du Phénix (1993)--, i les obres electroacústiques Liège à Paris (1977) i La Seconde Apothéose de Rameau (1981). És també autor d’assaigs sobre la música d’avantguarda del segle XX.
Henri Pousseur
© Héléne Pousseur