A set anys Bériot el féu entrar al conservatori de París. El 1871 fou nomenat professor a Brussel·les, i director dels Concerts Populaires. De la seva producció, totalment dedicada al violí, destaquen sis concerts, fantasies, concertinos i Caprices, amb orquestra. La seva carrera fou interrompuda bruscament per una paràlisi.