D’origen jueu, l’any 1938 emigrà als EUA, i ensenyà ciència política a Harvard. El 1969 fou nomenat conseller del president Richard Nixon, i el 1973, secretari d’estat per a afers estrangers. Propugnà una distensió simultània amb l’URSS i la Xina, signà els acords de París del gener del 1973 (converses de París), sobre el Vietnam, motiu pel qual li fou concedit el premi Nobel de la pau —compartit amb Le Duc Tho—, i tractà de resoldre la crisi del Pròxim Orient. El 1975 deixà d’ésser conseller presidencial i el 1977, secretari d’estat, bé que, vinculat a diverses institucions polítiques, financeres, culturals i docents, ha continuat influint en la política exterior dels EUA, sobretot durant el mandat de R. Reagan. És autor d’articles i de llibres d’anàlisi historicopolítica (American Foreign Policy, 1969; Diplomacy, 1994) i de memòries (The White House Years, 1979; For the Record, 1981).
Henry Alfred Kissinger
© Llibreria del Congrès