Fill d’un violinista, la seva família es traslladà als EUA el 1929. Després d’estudiar a la Juilliard School de Nova York (1932-34), treballà en orquestració, arranjaments i bandes sonores. Fou també professor d’orquestració i composició, entre d’altres, a la Universitat de Columbia (1945) i a la Juilliard School (1947). El 1946 estrenà la seva primera obra important, la simfonia en si bemoll, que incorporava elements del blues i del jazz. Del 1957 al 1980 exercí la docència al Bennington College (Vermont). Els anys cinquanta, les seves obres adoptaren una orientació més avantguardista, influïdes sobretot per Charles Ives, i experimentà sobretot amb la col·locació de diversos intèrprets i orquestres separats. Entre altres obres en aquest estil compongué Antiphony 1 (1953), Millennium II (1954), Vertical Ascending (1958), Voyage 4 (1963), Homage to Ives (1972) i An American Requiem (1974). El 2002 li fou atorgat el premi Pulitzer amb Ice Fields per a dos pianos, dues arpes, percussió i corda, estrenada l’any anterior.