Educat a Eton, residí a Londres des del 1724; començà d’escriure el 1728, i compongué més de vint peces satíriques, entre les quals destaca The Life and Death of Tom Thumb the Great (‘La vida i la mort de Polzet el Gran’, 1730), contra Robert Walpole. L’establiment de la censura prèvia per al teatre (1737) l’impulsà a abandonar-lo i a acabar la carrera de lleis. Edità The Champion (1739-41), contra Walpole, i el 1741, la seva primera novel·la, Shamela , paròdia de Pamela , de Richardson, que criticà novament a Joseph Andrews (1742). El 1743 publicà un volum de miscel·lània amb poemes i assaigs ( Journey from This World to the Next, 'Viatge a l’altre món’) i la sàtira Jonathan Wild , sobre la vida d’un famós bandoler. Redactà periòdics d’orientació governamental, on atacà els rebels jacobites — The Patriot (1745-46)., i fou nomenat jutge de pau (1748). Escriví sobre la pobresa i la lluita contra la delinqüència. El 1749 escriví la seva obra mestra, Tom Jones . La seva darrera novel·la fou Amelia (1752). El 1754 anà a Lisboa, on morí tuberculós. L’any següent la seva vídua en publicà el Journal of a Voyage to Lisbon (‘Diari d’un viatge a Lisboa’). Fielding és el millor novel·lista anglès del s. XVIII, el punt màxim d’equilibri i de maduresa entre la visió crítica de les coses, el fons moral i l’humor, que enriqueix i humanitza l’animació dels seus relats.
Henry Fielding
© Fototeca.cat
Escriptor anglès.