Fill d’un miner, treballà com a mestre. Fou professor al Royal College of Art de Londres (1926-39). La seva primera exposició fou el 1928. S'interessà per la talla directa, per les obres dels pobles primitius i per l’estètica surrealista i cubista. Evolucionà de la figuració a la no-figuració fins a la creació d’una síntesi particular a base d’efectes de perforacions de la massa. Creà unes obres monumentals fetes per a grans espais i a ple aire, a base de buits i plens i dotades d’una gran força d’expressió fantàstica: Figura jacent (1929), La Mare de Déu i l’Infant (església de Saint Matthew de Northampton, 1943-44), Tres personatges drets (Londres, 1947-48), Grup de família (The Museum of Modern Art, Nova York, 1945-49), Figura jacent vestida (Time and Life Building, Londres, 1952), Rei i reina (1952-53), Creu de Glenkiln (1955-56) i Figura jacent de tres peces (1961-62). És considerat el màxim representant de l’escultura britànica contemporània.