De molt jove emigrà amb la seva família als EUA. Estudià a la Universitat de Chicago, on es doctorà el 1938. Des del 1947 fins a la jubilació la seva carrera docent es desenvolupà a la Universitat de Purdue (Indiana). El 1979 compartí el premi Nobel de química amb G. Wittig pels seus treballs sobre el bor, el tetrahidroborat de sodi i altres agents reductors avui emprats en la indústria farmacèutica, i la síntesi dels derivats orgànics del bor (borans). Codirigí la recerca del projecte Manhattan per a la fabricació de la bomba nuclear.