Professor a la Carnegie Mellon de Pittsburgh des del 1949, dedicat a la informàtica i a la psicologia, s’especialitzà en l’estudi de la presa de decisions en les organitzacions econòmiques complexes, tasca per la qual rebé el premi Nobel d’economia el 1978. Obres principals: Administrative Behavior (1947), Organizations (1958), The Shape of Automation (1960), Human Problem-Solving (1972), Models of Discovery (1977), Models of Bounded Rationality (1982), Reason in Human Affairs (1983), Protocol Analysis (1984) i Scientific Discovery (1986).