Abandonà la carrera d’actor per tal de dedicar-se al periodisme literari. Els seus articles foren aplegats a Realism og Realister (‘Realisme i realistes’, 1879) i Kritiske studier (‘Estudis crítics’, 1880). Autor de contes i novel·les, evolucionà, sota la influència de Jonas Lie, d’un naturalisme inicial a un impressionisme afectat i decadentista. Destaquen les novel·les Haabløse Slaegter (‘Generacions desesperades’, 1880) i Tine (1889) i el recull de contes Stille Eksistenser (‘Existències tranquil·les’, 1886), on destaca Ved Vejen (‘En el camí’).