Estudià primer teologia, però esdevingué suspecte d’heterodòxia per un judici seu sobre Spinoza. Professor de l’escola de Leiden (1701), fou l’iniciador de l’ensenyament clínic, que portà aquesta escola al primer lloc entre les del seu temps i el mateix Boerhaave a ésser-ne considerat com el metge més eminent; les seves lliçons aplegaven nombrosos alumnes, arribats d’arreu d’Europa atrets pel seu mestratge. No es decantà per cap dels sistemes teòrics extrems que s’imposaven i s’ocupà únicament de la terapèutica i de la clínica seguint una línia de retorn a l’hipocratisme. Creà escola, i un dels seus deixebles, Van Swieten, fou l’iniciador de l’escola clínica de Viena. Entre els seus escrits cal esmentar les Institutiones medicae (1708), els Aphorismi de cognoscendis et curandis morbis (1709), que foren un text molt conegut i d’una gran influència durant tot el s XVIII, i també els seus Index plantarum del jardí botànic de Leiden (un del 1710 i un altre del 1720) i els Elementa chemiae (1724).