Hermann Julius Oberth

(Hermannstadt, actualment Sibiu, Transsilvània, 25 de juny de 1894 — Nuremberg, 29 de desembre de 1989)

Hermann Julius Oberth

© Fototeca.cat

Científic alemany, un dels capdavanters de l’astronàutica teòrica.

Cursà estudis de física i de matemàtiques a Munic i exercí la docència de grau mitjà. Des de molt jove s’interessà per la propulsió de coets, principalment en els aspectes teòrics i de disseny. El 1923 publicà l’obra Die Rakete zu den Planetenräumen (‘Els coets cap als espais interplanetaris’), que despertà força interès i originà polèmiques i que, juntament amb la posterior Wege zur Raumschiffahrt (‘Rutes per als viatges cosmonàutics’, 1929), serví de base al desenvolupament de la V-2 alemanya. Les seves realitzacions experimentals culminaren, a l’estiu del 1930, amb l’assaig del propulsor coet Kegeldüse a l’institut de química tècnica de Plötzensee, on l’auxiliava Wernher von Braun. Treballà un quant temps, durant la Segona Guerra Mundial, a l’estació experimental de coets de Peenemünde. El 1955, el seu antic deixeble Von Braun, ja instal·lat als EUA, el cridà per treballar amb ell al Redstone Arsenal, però poc després tornà a Alemanya, on continuà la labor de promoció i de divulgació de l’astronàutica. El seu primer llibre li valgué, el 1956, el premi G. Edward Pendray de l’American Rocket Society, i el segon motivà que fos el primer llorejat, el 1930, amb el premi francès Robert Esnault Pelterie-Hirsch. Fou doctor honoris causa per la Technische Universität Berlin i per la Universitat Politècnica de Barcelona.