Dugué a terme una important tasca en diverses editorials alemanyes. Cofundador del PEN-club alemany, en 1953-63 fou president de l’Acadèmia Alemanya de Llengua i Literatura. En els seus inicis conreà una poesia expressionista que evolucionà cap a una forma més clàssica i equilibrada. La seva prosa mostra la influència de Joyce i Kafka. Interessat per l’existencialisme i les filosofies orientals, en una de les seves obres més conegudes, Die Stadt hinter dem Strom (‘La ciutat darrere el riu’, 1947) mostra una utopia negativa de la societat occidental, abocada a l’apocalipsi a causa de la mecanització i la despersonalització. De temàtica similar, la resta de la seva producció inclou, entre d’altres, els reculls poètics Der Mensch (‘L’home’, 1918), Gesang des Jahres (‘Cant dels anys’, 1921) i Aus dem chinesischen Bilderburch (‘Del llibre d’estampes xinès’, 1955) i les novel·les Der Webstuhl (‘El teler’, 1949) i Das grosse Netz (‘La gran xarxa’, 1952).