Després d’estudiar lleis dos anys a Salamanca, el 1504 es traslladà a les Índies. Residí primerament a la zona del Carib (Santo Domingo, Cuba). El 1518 el capità general Diego Velázquez li encarregà una expedició d’ajut al continent (Yucatán i Mèxic), on les exploracions d’Hernández de Córdoba i de Grijalva (1517 i 1518) havien revelat l’existència d’un país ric i de cultura superior. Sortí de Cuba el 1519, ja enemistat amb Velázquez. Desembarcat a la zona maia (Tabasco), es dirigí a Ulúa, on tingué els primers contactes amb els asteques i altres grups minoritaris. Fundà Veracruz, fet que representà el total trencament amb Velázquez, i s’endinsà pel continent, després d’haver fet enfonsar els vaixells per evitar desercions. Assolí l’amistat dels tlaxcalteques i, després de passar per Cholula, on, davant la sospita d’una conspiració, ordenà una gran matança, el 30 d’octubre de 1519 entrà pacíficament a Tenochtitlán (Mèxic), capital de l’imperi asteca. Moctezuma II acceptà aparentment l’autoritat de Carles V, però es negà a canviar de religió. Aviat arribà la notícia del desembarcament a la costa d’una expedició comandada per Pánfilo de Narváez, procedent de les Antilles, enviada per Velázquez, que pretenia de destituir Cortés. Aquest s’hi dirigí ràpidament, derrotà Narváez (maig del 1520) i se n'incorporà l’exèrcit. Mentrestant, però, els asteques s’havien revoltat a Tenochtitlán i el capità Pedro de Alvarado no pogué dominar la situació (Moctezuma fou deposat i mort); Cortés retornà precipitadament, però els castellans hagueren d’abandonar la fortalesa després d’un greu combat ( la Noche Triste del 30 de juny). Després d’haver assolit la victòria d’Otumba (juliol), que li permeté d’organitzar la reconquesta del territori, i d’haver arrasat diverses ciutats asteques i aconseguit l’aliança d’altres pobles, assetjà la capital (1521), que fou pràcticament destruïda. Pogué després sotmetre fàcilment més territoris: Michoacán, Oaxaca, Pánuco. Reconstruí Mèxic i aconseguí d’ésser nomenat per Carles V governador i capità general de Nova Espanya (1522) o Mèxic. En 1524-26 dirigí personalment una expedició de càstig a Hondures contra el capità Cristóbal de Olid, que s’havia revoltat. Les rivalitats amb els altres funcionaris del govern mexicà anaren augmentant, i el 1528 tornà a la cort per tal de defensar-se de les acusacions i de recuperar el govern civil de Nova Espanya, en mans de l’audiència de Mèxic, però només aconseguí el càrrec de capità general, adelantado de la Mar del Sur i marquès del Valle de Oaxaca. En 1530-40 residí a Cuernavaca dedicat a les seves nombroses propietats i a les mines, i organitzà moltes expedicions al golf de Califòrnia o mar de Cortés. Tornà novament a la península Ibèrica el 1540; intentà d’aconseguir nous honors i participà en l’expedició d’Alger (1541), però morí al cap d’un quant temps.
Hernán Cortés
© Fototeca.cat
Conqueridor castellà.