Pertanyent a la minoria alemanya, el seu pare havia servit a les SS i la seva mare fou deportada a l’URSS després de la Segona Guerra Mundial. Estudià germanística i llengua i literatura romaneses a la Universitat de Timişoara (1973-76), i des d’aquest any treballà com a traductora en una empresa fins el 1979, que fou cessada per negar-se a col·laborar amb la Securitate, els serveis secrets romanesos. Els anys següents treballà com a professora d’alemany i escriví el seu primer llibre, el recull de narracions Niederungen (‘Terres baixes’, 1982), que el 1984 fou publicat sense censurar a la República Federal Alemanya. Perseguida pel règim de Ceauşescu a causa de la seva dissidència, el 1987 anà a viure amb el seu marit, l’escriptor Richard Wagner, a la República Federal Alemanya i s’establí al Berlín Oest. De 1989 a 2001 fou professora invitada en universitats europees i nord-americanes. El 1995 ingressà a l’Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia. Fou també membre del PEN Club alemany, però dimití el 1997 en protesta per la fusió amb l’Acadèmia homòloga de l’antiga República Democràtica Alemanya. Ha conreat la novel·la ( Der Mensch ist ein groβer Fasan auf der Welt , ‘L’home és un gran faisà en el món’, 1986; Der Fuchs war damals schon der Jäger , ‘Ja d’antuvi que la guineu era el caçador’, 1992; Herztier , ‘Bèstia del cor’, 1994; Heute wär ich mir lieber nicht begegnet , ‘Avui preferiria no trobar-nos’, 1997; Atemschaukel , ‘Bressol de l’alè’, 2009), la narració ( Drückender Tango , ‘Tango opressiu’, 1984; Reisende auf einem Bein , ‘De viatge a peu coix’, 1989) la prosa poètica ( Im Haarknoten wohnt eine Dame , ‘En el monyo viu una dama’, 2000) i l’assaig ( Der Teufel sitzt im Spiegel. Wie Wahrnehmung sich erfindet ‘El dimoni seu dins del mirall. Com la percepció es concebeix a ella mateixa’, 1991; Hunger und Seide : Essays , ‘Fam i seda: assaigs’, 1995; Heimat ist das, was gesprochen wird , ‘La llar és allò que s’hi parla’, 2001; Der König verneigt sich und tötet , ‘El rei s’inclina i mata’, 2003). El nucli de la seva obra és la denúncia de l’opressió i els seus efectes tant sobre els que l’exerceixen com sobre els que la pateixen. Ha rebut nombrosos premis, entre els quals el premi de la Crítica Alemanya (1992), el premi Kleist (1994), el premi Aristeion (1995), el premi literari de Berlín (2005) i el premi Nobel de Literatura (2009).