hèrul
| hèrula

f
m
Història

Individu d’un poble germànic establert originàriament al sud de Suècia.

Vers el 250 es dividiren en dos grups: els occidentals, que s’instal·laren a la desembocadura del Rin, i els orientals, que, després d’haver estat sotmesos als ostrogots i als huns, envaïren Itàlia, dirigits per Odocare, i donaren el cop mortal a l’imperi Romà d’Occident (476).