El seu rebesnet, el landgravi Lluís I de Hessen (mort el 1458), adquirí els comtats de Ziegenhain i Nidda (1450). Els seus fills es repartiren l’herència: Enric III de Hessen-Marburg (mort el 1483) heretà els comtats de Katzenelnbogen, Dietz i Rheinfels i formà la branca primogènita dels landgravis de Hessen-Kassel (després branca electoral de Hessen), formada pel landgravi Lluís II de Hessen-Kassel (mort el 1471), i que el 1504 adquirí el comtat d’Hamburg. El net del darrer, el landgravi Felip I de Hessen-Kassel, dividí els seus dominis entre els dos fills Guillem IV i Jordi I. Guillem IV de Hessen-Kassel (mort el 1592) fou pare de Maurici I de Hessen-Kassel (mort el 1632), que ho fou del landgravi Ernest I de Hessen-Rheinfels (mort el 1693), el qual formà la branca dels landgravis de Hessen-Rheinfels i Rothenburg (extingida el 1834 i de la qual recollí la successió la branca de Kassel). De la branca primogènita sortí la dels landgravis de Hessen- Philippsthal (extingida el 1868), de la qual derivà la subbranca dels landgravis de Hessen-Philippsthal-Barchfeld, que recollí la successió de l’anterior i encara existeix. La branca primogènita adquirí el principat de Hersfeld (1651) i els comtats de Schaumburg (1648) i de Hanau-Münzenberg (1736). El landgravi Frederic I de Hessen-Kassel, rebesnet de Maurici I, fou Frederic I de Suècia, i el seu besnebot, el landgravi Guillem IX de Hessen-Kassel (mort el 1821), esdevingué Guillem I de Hessen el 1803 en ésser elevat a la categoria de príncep elector, i rebé els principats de Fulda (1816), Fritzlar (1802) i Hanau (1803) i el gran ducat de Frankfurt (1807). El 1866 el seu net, l’elector Frederic Guillem I de Hessen (mort el 1875), perdé l’electorat i altres territoris, incorporats a la corona prussiana. Els seus descendents, prínceps i landgravis de Hessen, encara subsisteixen. La branca de Hessen-Darmstadt (després branca gran ducal de Hessen) fou iniciada pel landgravi Jordi I de Hessen-Darmstadt (mort el 1596). El seu fill segon, el landgravi Frederic I de Hessen-Homburg (mort el 1638), formà la subbranca dels landgravis de Hessen-Homburg, extingida el 1866, i passà la seva successió a la branca de Darmstadt; el fill gran continuà amb Darmstadt i heretà els comtats de Nidda, Epstein i Giessen (1604) i el de Hanau-Lichtenberg (1736). Jordi de Hessen-Darmstadt fou rebesoncle del landgravi Lluís X de Hessen-Darmstadt (mort el 1830), que esdevingué Lluís I de Hessen en ésser elevat a la categoria de gran duc de Hessen (1806) i de Hessen i del Rin (1816). Rebé el ducat de Westfàlia (1801) i el comtat de Münzenberg (1807). Els seus descendents regnaren al gran ducat fins el 1918. Llurs drets han estat recollits per la branca electoral. Alexandre de Hessen, net del gran duc Lluís I, és el tronc de la família dels Battenberg.