Usat sobretot en poesia popular, apareix tant en poesia lírica com narrativa. Els poetes catalans l’han conreat des de l’edat mitjana, tant els que componien en provençal —Berenguer de Palol, Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany— com els que ho feien en català —Cerverí de Girona i, posteriorment, Pere Marc—. A l’època de la Decadència apareixia sovint en una mateixa estrofa combinat amb el decasíl·lab, per influència castellana —en la poesia de Francesc Fontanella, per exemple—. Posteriorment l’han usat, entre altres, Verdaguer, Maragall, Carner, Espriu i Gabriel Ferrater.
m
Literatura