híbrid

híbrido -da (es), hybrid (en)
m
adj
Biologia

Dit de l’ésser que prové de l’encreuament entre individus genèticament diferents.

L’encreuament entre espècies pròximes pot donar lloc a híbrids que generalment són estèrils, com és el cas dels muls, producte de l’encreuament de l’ase i l’egua. En els vegetals l’encreuament interespecífic és més fàcil, pot ésser fèrtil i donar lloc, directament o indirectament, a la formació de noves espècies. Els híbrids intraspecífics són molt corrents, com és el cas dels gossos, que han donat lloc a moltes races diferents. L’home aprofita les tècniques d’hibridació per a millorar les característiques de les plantes i els animals.