Bé que els sobirans podien concedir la noblesa però no la hidalguía (puix que no podien transformar la qualitat de les generacions anteriors d’una persona concreta), a l’època moderna concediren, de fet, privilegis d'hidalguía. Aquesta no es perdia per l’exercici dels oficis dits vils, i hom la posseïa quan, pacíficament i sense reclamació, era inscrit als padrons municipals de distinció d’estats amb tal qualificació, en les localitats que els tenien, o quan, en les localitats que no tenien aquests padrons, gaudia dels privilegis corresponents. Per provar la hidalguía, si aquesta era impugnada, hom acudia a la carta executòria d’"hidalguía".
f
Història