El 2002 començaren a aparèixer hidrogels de resposta ràpida. Aquests materials són polímers que s’inflen en contacte amb l’aigua i responen a determinats estímuls externs, com irradiació de llum, un canvi de pH o l’aplicació d’una força. Normalment estan basats en molècules proteíniques, per la qual cosa formen micel·les poroses en contacte amb l’aigua. D’altra banda, s’ha desenvolupat un gel fet de nanotubs de carboni, que són petits nanotubs disposats en la mateixa direcció en una matriu polimèrica. El material resultant és cristal·lí i té una estructura i propietats semblants a les dels cristalls líquids.
m
Química