Vora l’obertura anal tenen una glàndula que secreta una substància d’olor nauseabunda. Inclou quatre espècies africanes distribuïdes en tres gèneres, entre els quals es destaca la hiena. La distribució biogeogràfica actual dels hiènids es limita a l’Àfrica i a l’Índia, però en el passat foren elements faunístics àmpliament distribuïts durant el Neogen a Euràsia, i durant el Pliocè a Amèrica del Nord. Els hiènids miocènics no presentaven l’adaptació carronyaire característica de les formes actuals. Aquest és el cas del gènere Protictitherium del Miocè inferior del jaciment dels Casots (Alt Penedès), un petit hiènid de la mida d’una geneta actual. Els Protictitherium foren presents des de l’Aragonià inferior fins al Vallesià. A les acaballes del Miocè mitjà i a l’inici del Vallesià se'n trobà una gran diversificació en diversos jaciments catalans, amb els gèneres Protictitherium, Progenetta i Thalassictis. Al Turolià començà l’especialització carronyaire, amb el gènere Adcrocuta, ben documentat al jaciment de Piera (Anoia). Durant el Pliocè aparegué per primer cop l’actual gènere Hyaena, que alternà, durant el Plistocè, amb el gènere Pachycrocuta de grans dimensions, restes del qual han estat ben documentades per la presència de nombrosos copròlits i fragments cranials al jaciment de Cal Guardiola, Terrassa. Hyaena i el nou gènere Crocuta foren els darrers representants del Quaternari europeu.
m
pl
Mastologia