El terme, d’origen japonès, significa ‘aïllament’, ‘apartar-se’’ o ‘’restar reclòs’ i s’utilitza igualment per a designar els mateixos adolescents i joves.
Els hikikomori refusen abandonar la casa dels seus pares i pot ser que es tanquin en una habitació durant mesos o fins i tot anys. Segons algunes estimacions, podria haver-hi un milió d’hikikomori al Japó. La majoria d’ells són homes, i molts són també fills primogènits. Tenen una tendència a l’obesitat, condicionada per hàbits extremament sedentaris, i addicció a l’ordinador, als videojocs i a la televisió. Igualment, s’observa que la manca de contacte social els porta, de manera progressiva, a un estat d’ànim depressiu, de tristesa crònica, i a perdre les habilitats i els referents morals mínims necessaris per a viure en societat. Tot i tractar-se d’un fenomen eminentment japonès, l’aïllament social complet també és una reacció entre joves d’altres entorns culturals que, per diverses raons, sofreixen una forta pressió social o són objecte de burla per l’entorn.